La Selecció Valenciana jugà el seu primer partit en 1928 contra Andalusia

La Selecció Valenciana jugà el seu primer partit en 1928 contra Andalusia.
Abans de la II República espanyola, en la dictadura de Primo de Rivera, la Selecció Valenciana de Fútbol va disputar un partit

Banderí de l´encontreLa notícia ha eixit a la llum gràcies a Vicent Trescoli, qui després de visitar la web no oficial sobre la selecció, i llegir l´història, va comprovar que esta era errònea. El motiu no era un atre que la data del primer partit (segons dita web era el 5 de juliol de 1936, en Utiel el primer contra el C.D. Utiel), ya que ell tenia en les seues mans l´evidència. Una evidència que consistia en un banderí que la Selecció Valenciana va entregar a l´Andalusa en un partit en Màlaga, el 8 de giner de 1928.Posat el fet en coneiximent del webmàster de www.selecciovalenciana.com i de l´historiador Antoni Atienza, ràpidament botà l´interrogant: ¿hi hauria antecedents d´una Selecció Valenciana abans dels anys 30?Les hemeroteques s´encarregaren de corroborar-ho. Segons El Mercantil Valenciano del dia 9-1-1928, pàgina Vida Deportiva: "El 8 de giner de 1928, es feu un partit en Màlaga, entre les Seleccions Valenciana i Andalusa. El partit, que guanyaren els andalusos per 4 a 1, fon cordial i sense incidents. Encara que els valencians s´alvançaren en el marcador, gol d´Amorós; pero en la segona part, els andalusos empataren per penal, marcant seguidament tres gols més. Entre les causes de la derrota se senyalaren les dimensions chicotetes del camp del Màlaga que marejaren als jugadors valencians.L´alineació valenciana fon: Palau (Gimnàstic), Saura (Castelló), Vidal (Castelló), Archilés (Castelló), Molina (Valéncia), Justo (Gimnàstic), Mario (Llevant), Ramonzuelo (Llevant), Rubio (Llevant), Amorós (Valéncia), i Orriols (Llevant).L´andalusa fon: Jesús (Betis), Sedaño (Sevilla), Gamero (Malagueño), Vides (Màlaga), Casado (Málaga), Luna (Màlaga), Maceiza (Malagueño), Tassani (Malagueño), Anés (Balompédica), Corsi (Màlaga), i Fuentes (Malagueño).Els valencians foren vitorejats pel públic, puix encara que pergueren, feren un magnífic joc. Després, feren una desfilada pels carrers, i la gent donava vixques a Valéncia, contestats pels valencians en vixques a Màlaga".Tot en molt bon ambient per lo que contava la notícia. També queda clar que era una selecció de tota Valéncia i no a soles del cap i casal ni de la seua província.Pareix ser que açó de la selecció te més dies de lo que pareixia. Est és el partit més antic que es coneix fins al moment de la Selecció Valenciana, i ha eixit gràcies a un testic mut d´aquell encontre, el banderí comprat per Vicent en el mercadet de Xaló (La Marina Alta) fa uns anys.Té una forma triangular i unes mides de 56 cm. de llarc per 36 cm d´ample. Pero lo realment interessant és que en la franja blava apareix l´escut de la Generalitat, ya que segons Atienza "en 1923, a ran de la Dictadura de Primo de Rivera, foren prohibides les "banderes regionals" en Espanya i la seua exhibició, fins a 1930. Inclús, en el cas valencià, fon interrompuda la festa del 9 d´Octubre. No obstant, els valencians seguiren lluitant per mostrar la Senyera quantes vegades poguera ser, i fon precisament en eixos anys quan es feu la reproducció de la Real Senyera que actualment se trau en la festa del 9 d´Octubre, sent inaugurada en una celebració en la qual, el Governador militar llevà la paraula al president de Lo Rat Penat perque estava expressant-se en valencià. La Senyera, per tant, era cosa mostrada baix el paraigües de les autoritats. Per això, l´aparició d´eixe modest banderí deportiu, és tan important: demostra, per un costat, que en 1928 la Senyera era una bandera de tots els valencians, no a soles de la ciutat, puix l´escut es inconfonible; per una atra, que molta gent se la jugava, portant i lluint la Senyera en events de tot tipo, burlant-se aixina de les autoritats de la Dictadura; també és possible que eixe acte, celebrat en el banderí, estiguera organisat per la Diputació de Valéncia, i per tant, una autoritat... siga com siga, demostra que la Senyera estava viva a pesar de la persecució de Primo de Rivera

DiariValencianista
www.Valenciaesnoticia.com